Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans. Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale. Foren rellevants, entre d’altres, els compositors: D. Cimarosa, J.A. Hasse, N. Jommelli, G. Paisiello, G.B. Pergolesi, N. Piccinni, N. Porpora, D.M. Terradellas, T. Traetta i L. Vinci. L’estructura formal de l'aria da capo, així com els trets dels dissenys de la línia melòdica de l’ària, en són algunes de les característiques principals. L’Escola Napolitana influí enormement en l'opera seria italiana del segle XVIII, el principal llibretista de la qual fou Metastasio.