El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes. El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M. Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci. Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, J.E. Cirlot i Jaume Padrós. No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó un inici de reviscolament musical motivat per les particulars circumstàncies de la postguerra espanyola. L’activitat del cercle, que es mantingué durant deu anys, consistia en reunions setmanals a manera de tertúlia on s’intercanviaven coneixements i experiències i s’examinaven les noves partitures dels seus membres. Per tal de donar a conèixer les seves obres s’organitzaven concerts al mateix Institut, i també en altres indrets.