S’hi inclouen R. Barce, J. Hidalgo, C. Halffter, J.M. Mestres Quadreny, L. de Pablo, J. Cercós, X. Benguerel, M. Castillo i C. Bernaola, que foren els músics presents en el primer moment de ruptura. Posteriorment se n’hi afegiren d’altres que per data de naixement són de la mateixa generació, però que per diverses raons aparegueren més tard en aquest àmbit progressista de la composició musical. Certament, la vida musical a la postguerra espanyola era molt pobra i resclosa, marcada per l’absència de les grans personalitats musicals que eren a l’exili. Aquests compositors, llavors molt joves, no es resignaren a aquella situació i prengueren la iniciativa, de manera individual i sense cap mena de coordinació, de sortir-ne i sumar-se a les tendències renovadores que començaven a obrir-se pas per Europa.