L’oïda humana no és igualment sensible a totes les freqüències. Per aquest motiu, dos sons de la mateixa intensitat però de freqüències diferents poden donar una sensació de sonoritat diferent. Això fa que la relació existent entre intensitat i sonoritat (com més alta és la intensitat més alta és la sensació sonora, mantenint-se la freqüència constant) no sigui una simple proporcionalitat. Per tal d’establir un patró de mesura de la sonoritat, es compara la percepció d’un so amb el d’un to pur de referència de freqüència igual a 1 000 Hz. La intensitat de la referència es varia fins que la seva sonoritat coincideixi amb la de la nota que s’investiga. En aquest moment, el nombre de decibels del so de referència es pren com a quantitat representativa de la sonoritat de la nota original. La unitat de mesura s’anomena fon.
f
Música