El 1850, Clavé formà a Barcelona la primera societat coral, La Fraternitat. Seguint el mateix model, durant els anys immediats anaren sorgint a Catalunya altres entitats corals, fins a crear una densa xarxa de societats que compartien un estil de fer música, un ideari i un repertori comuns. Amb els anys es veié la necessitat d’impulsar una estructura que les agermanés, que vetllés pel seu funcionament i garantís la difusió del repertori i la pràctica coral. Aquest primer organisme federatiu, impulsat també per Clavé el 1860, fou l’anomenada Associació Euterpense (en referència a la Societat Coral Euterpe, nom que La Fraternitat havia rebut a partir del 1857). La principal activitat pública de l’associació fou l’organització dels grans festivals celebrats a Barcelona entre els anys 1860 i 1864.
Després de la mort del fundador, el 1874, s’obrí un període de lluites internes que portaren a la primera gran escissió dels Cors de Clavé, el 1887: d’una banda romangué l’Associació Euterpense i de l’altra es formà l’Associació dels Cors de Clavé. A més, el 1889, la Societat Coral Euterpe abandonà aquesta darrera Associació i continuà l’activitat en solitari sense pertànyer a cap entitat federativa fins el 1920. La direcció de la Societat Coral Euterpe durant la temporada d’estiu del 1895 per part d’Enric Morera fou, també, motiu de polèmica. Morera fou destituït i, juntament amb els cantors de la Societat que compartien els seus plantejaments, fundà la Coral Catalunya Nova, amb la voluntat de crear una Federació de Cors Catalans (1899).
El 1901 l’Associació Euterpense i l’Associació dels Cors de Clavé es fusionaren en l’Associació Euterpense dels Cors de Clavé, si bé aquell mateix any un grup dissident fundà la Federació dels Cors de Clavé. A més, el 1919 aparegué un nova entitat federativa al marge de les esmentades, la Unió de Societats Corals i Orfeons de Clavé. Finalment, el 1936, en vigílies de la Guerra Civil, la Unió i l’Associació s’unificaren i formaren la Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé, tot i que la guerra paralitzà les activitats dels cors i de la reunificada federació.
Durant el període 1890-1936 les principals activitats federatives foren els viatges o estades, el 1899 a Narbona i Besiers, el 1900 a París i el 1909 a Brussel·les. Després de la Guerra Civil, el 1951 es reorganitzà una nova Federació dels Cors de Clavé. L’any 2000, la Federació de Cors de Clavévivia un procés de transformació, marcat per l’objectiu de trobar un espai musical propi i havia incorporat veus femenines, sense renunciar a l’especificitat de les masculines.
Bibliografia
- Carbonell i Guberna, J.: J.A. Clavé i l’origen del cant coral a Catalunya, ed. Thassàlia, Barcelona 1999
Complement bibliogràfic
- Roig i Llop, Tomàs: Dos mil cantores de Clavé en Madrid: crónica de un viaje triunfal, Gráf. Martorell, Barcelona 1953
- Artís i Benach, Pere: Clavé, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1988
- Carbonell i Guberna, Jaume: Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya: 1850-1874, Editorial Galerada, Barcelona 2000