Comprèn els instruments en els quals l’aire que genera la vibració inicial no està tancat a l’interior del ressonador de l’instrument, és a dir, a l’interior d’un tub acústic, sinó que, generalment, és una pertorbació de l’estat de repòs de l’instrument o d’una de les seves parts la que excita la vibració de l’aire exterior. Segons la manera com els generadors de so interactuen amb l’aire circumdant per a produir el so es divideixen en tres categories: aeròfons lliures per desplaçament, si la vibració és produïda per l’instrument en desplaçar-se ràpidament per l’aire (espetec del fuet, remor d’alguns brunzidors, etc.); aeròfons lliures interruptius, en què l’aire es posa en vibració en ser forçat a passar per una llengüeta batent contra un marc (com ara en alguns instruments populars sud-americans) o una llengüeta lliure (com en les primitives caramelles); i els aeròfons lliures plosius, una categoria d’objectes sonors en els quals una compressió seguida d’una expansió sobtada de l’aire provoca un so, generalment intens (el pet d’un petard o d’un fusell, el so d’alguns tubs sonors de tribus africanes percudits contra terra o amb el palmell de la mà, etc.). Dins de la categoria dels aeròfons lliures interruptius, una de les famílies més nombroses i importants és la dels instruments de llengüeta vibrant dins d’una ranura o finestra per la qual passa l’aire. Aquest tipus de mecanisme és el generador del so del sheng xinès, de l’acordió occidental amb totes les seves variants històriques i ètniques, i de l’harmònium. Entre els instruments lliures interruptius també s’inclouen aquells que produeixen una vibració a l’aire mitjançant la rotació ràpida d’una peça circular amb unes ranures que imprimeixen una alteració a l’aire circumdant, com succeeix a les sirenes.
m
Música