Els materials i les mides de les cordes (corda) han de ser sempre els adequats a cada instrument, ja que l’estructura està calculada per a suportar una tensió determinada. Una alteració de les proporcions del cordam podria repercutir negativament en el so, i fins i tot trencar l’instrument en cas d’excés de tensió. A més de ser d’un material concret, cada corda ha de tenir una longitud i un pes determinats per a donar la nota correcta, amb el so equilibrat i la qualitat necessària de cada registre. Alguns cordòfons s’encorden amb jocs de cordes iguals, mentre que d’altres necessiten cordes de diferents gruixos i llargades, d’acord amb els diferents principis acústics i l’ús musical que els defineixen. Les arpes, les guitarres, els violins i els pianos tenen cordes de diferent gruix i, en alguns casos, de diferent material; en canvi, instruments com el tambor de cordes i alguns clavicordis, saltiris i cítares ètniques tenen les mateixes cordes i només en varia la tensió o el punt de percussió (clavicordi). En alguns casos els cordams no s’activen directament, sinó que vibren per simpatia (corda simpàtica) amb altres cordes que es posen en vibració amb els procediments mecànics tradicionals (pinçament, percussió o fricció).
m
Música