Taula de les regions d’una tonalitat major
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony (1948) (Funciones estructurales de la armonía, Barcelona, 1990). Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees (regions) d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de referència. Segons aquesta teoria, una secció no modularia a la tonalitat del relatiu major o la tonalitat de la dominant sinó a la regió de la mediant o de la dominant respectivament.
Les regions mantenen diferents graus de proximitat amb la tònica. Schönberg classifica les relacions com a directes i tancades (les regions que tenen cinc o sis notes comunes amb la tònica); indirectes però tancades (aquelles que són properes a les primeres i que tenen tres o quatre notes comunes amb la tònica); indirectes (poques notes comunes); indirectes i remotes, i distants (amb cap nota comuna). La proximitat d’aquestes relacions queda reflectida en la taula de les regions (vegeu esquema) segons la seva proximitat amb el centre, o tònica.