Acord hexàton ideat i emprat per A. Skr’abin, que en l’estat fonamental és presentat per sis quartes alterades i justes sobreposades, prenent com a notes de l’acord els harmònics 8, 9, 10, 11, 13 i 14: do, fa?, si?, mi, la, re, i do com a so fonamental.
Skr’abin va utilitzar-lo a partir del seu poema simfònic Prometeu, opus 60 (motiu pel qual és anomenat també acord de Prometeu) com a acord mode i com a base generadora del llenguatge harmònic i melòdic de tota la seva obra.