El nom de jazz-club s’aplica a més al local públic, generalment nocturn, on es fan actuacions de música jazz. Les primeres associacions foren el Hot Club de Bèlgica i el Hot Club de França, ambdós formats el 1932. Aviat en sorgiren d’altres a Europa, com el Hot Club de Barcelona, format el 1935 i en actiu fins el 1978, o el Hot Club de Vilafranca del Penedès, format el 1935 i dissolt el 1975. Els aficionats s’agrupaven per escoltar discos nord-americans, publicaven revistes i organitzaven concerts i festivals amb músics locals i de l’Amèrica del Nord. Tingueren un paper primordial en la difusió del jazz a Europa. Pel que fa als locals, amb capacitat per a unes dues-centes persones, els clubs de jazz han estat el lloc més natural per a l’actualització d’aquesta música. Les condicions acústiques pròpies de les dimensions reduïdes, especialment el sostre baix, afavoreixen la producció del so jazzístic i la proximitat amb l’audiència beneficia l’espontaneïtat i expressivitat dels actuants. A Catalunya, han destacat el Jamboree, la Cova del Drac, el Zeleste i el Jazz Cava de Terrassa i el de Vic.
Música