És format per un mànec de fusta i un cap recobert de feltre, en angle recte, que també justifiquen el seu nom. Els martells, un per cada nota i articulats per l’extrem del mànec, són situats en una renglera sota les cordes als pianos de cua, i al davant als verticals, i són impulsats contra les cordes corresponents pel joc de palanques que anomenem teclat. El sistema de producció del so per mitjà dels martells és el responsable de la ductilitat dinàmica de l’instrument i l’element essencial que permeté el pas del clavicèmbal a l’anomenat, precisament per aquesta característica, pianoforte (piano), ja des de la seva aparició. La mida i característiques dels martells no són les mateixes en els aguts i en els greus de l’instrument, sinó que segueixen una gradació proporcional al gruix de les cordes, i també han anat variant històricament, per a adaptar-se a l’increment de la tensió d’aquestes i a l’evolució del gust musical. Així, en lloc del recobriment de pell flonja dels instruments anteriors al 1840, el martell actual té gruixudes capes de feltre de diferents graus de consistència, per tal de compaginar el so més delicat en un pianissimo amb la resistència necessària en la màxima força d’atac, tot conservant la mateixa qualitat del so.
m
Música
Martell
© Fototeca.cat/ Idear