Aquest moviment oscil·lant del raig d’aire genera la vibració inicial que produeix el so de l’instrument. És indispensable, perquè el so s’estabilitzi, que l’aire interior del tub o cavitat de l’instrument entri en ressonància amb aquesta vibració inicial. El cantell pot estar tallat de forma longitudinal en l’extrem superior del tub (perpendicularment al seu eix), com a les flautes obliqües (nay); en una entalla més enfonsada del mateix extrem, com a les quenas americanes; o bé en una finestra oberta en la part superior del tub, com a les flautes de bec, els flabiols, els tubs d’orgue i les flautes travesseres. En la flauta travessera la finestra té forma circular o el·líptica i s’anomena normalment embocadura. Segons el tipus d’instrument, l’aire es dirigeix cap al cantell de dues maneres diferents: canalitzat directament amb els llavis (flauta travessera, quena) o mitjançant un canal rígid (flauta de bec, flabiol). Si l’aire es dirigeix directament amb els llavis, el mecanisme sonor és més flexible i subtil, encara que més inestable que el que pot oferir la rigidesa del canal. També s’anomena trencavents.
Música