bisell

m

Música

Bisell d’una flauta dolça soprano

© Fototeca.cat/ Idear

Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.

També s’anomena tallavent. Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments. La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics. En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire. En els instruments anomenats de canal o conducte (flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’orgue, etc.), el corrent d’aire s’introdueix per un conducte que el dirigeix contra el bisell, tallat en una obertura lateral o finestra.