Per extensió, el text mateix d’aquestes obres.
Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca (d’aquí prové el diminutiu) i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció. L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà: noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre, constitució de l’orquestra, etc. Com que la música s’editava molt rarament, aquestes publicacions ventureres destinades a una vida efímera han esdevingut documents de gran valor per als historiadors.
Des del primer moment, el llibret d’una òpera -o d’un oratori- es convertí en un gènere literari per dret propi, sotmès a una sèrie de condicionants nous que els gèneres dramàtics clàssics desconeixien, i que eren prou complexos perquè molts autors hi fracassessin. Sovint s’ha menyspreat la qualitat literària dels llibrets, oblidant que no es poden jutjar amb els mateixos criteris que els altres gèneres teatrals i, sobretot, que no es poden separar de la música per a la qual foren escrits com a part d’un tot. Escriptors de prestigi com John Dryden, Carlo Goldoni, Eugène Scribe, Hugo von Hofmannsthal, Jean Cocteau o W.H. Auden hi han excel·lit al llarg de la història. D’altres han assolit el prestigi literari precisament com a llibretistes: Philippe Quinault, Apostolo Zeno, Pietro Metastasio, Lorenzo da Ponte, Francesco Piave o Arrigo Boito. Alguns compositors han estat també autors dels llibrets de les seves òperes: en alguns casos, per raons pràctiques; en d’altres, com el de Richard Wagner, per raons estètiques. A partir de Wagner, fou bastant comú que el compositor s’escrivís els propis llibrets, generalment a partir d’obres literàries d’altres autors: Ferruccio Busoni, Arnold Schönberg, Alban Berg, Luigi Dallapiccola.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Subirà i Puig, Josep: Variadas versiones de libretos operísticos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1973