estètica

f
Música

En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.

En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc., o també la relació entre les diferents arts. En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art". La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII. Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament de l’art és en l’obra d’art com a tal (en el treball de composició que la defineix), i no en aspectes del material que empra (ritmes o intervals) o en la seva funció social (fer ballar, fer pregar, fer vendre...).

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Prats de Carulla, Lluís: Escritos sobre música. Escritos inéditos sobre Franz Schubert. Escritos publicados en la prensa barcelonesa..., La Gaya Ciencia, Barcelona 1974
  2. Valls i Gorina, Manuel: Aproximación a la música: reflexiones en torno al hecho musical, Salvat Editores, Barcelona 1970
  3. Valls i Gorina, Manuel: La música en el món d’avui i altres assaigs, Editorial Moll, Palma de Mallorca 1971
  4. Zamacois i Soler, Joaquim: Temas de estética y de historia de la música con textos de numerosísimos autores diferentes, Editorial Labor, Barcelona 1975, ...1990
  5. Palau i Boix, Manuel: La música i els estils en les belles arts, Pub. dels cursos de llengua i literatura valenciana de Lo Rat Penat; Imp. Suc. Vies Mora, València 1967
  6. Garriga i Albertos, Montserrat: Estética de la música: temas básicos, anécdotas y fundamentos paleo-sociológicos, Tenora, edicions musicals, Barcelona 1990
  7. Bonet i Armengol, Jordi; Montsalvatge i Bassols, Xavier: L’arquitectura al servei de la música. Discurs d’ingrés de Jordi Bonet i Armengol... discurs de contestació de l’acadèmic Xavier Montsalvatge i Bassols, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1987
  8. Adell i Pitarch, Joan-Elies: Música, escriptura, alteritat: la música com a pràctica social i la teoria del discurs, Universitat de València, Servei de Publicacions, València 1997
  9. Banyeres i Baltasar, Hug: Metafísica de la música, Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona 1997
  10. Soler i Sardà, Josep: Escritos sobre música y dos poemas, Casa Editorial de Música Boileau; Fundació Música Contemporània, Barcelona 1994
  11. Valera Cases, Augusto: El músico "in situ": análisis artístico-jurídico-social del intérprete de música culta, Editorial Alpuerto, Madrid 1988
  12. Valera Cases, Augusto: El intérprete de música culta: emisor y líder de opinión en la comunicación de masas
  13. Benavent i Feliu, Ricard: El arte: consideraciones estéticas sobre las bellas artes en general y especialmente sobre la música, Luis Catalá y Serra, imp., Gandía 1903
  14. Rodrigo i Vidre, Joaquim; Baviera y Borbón, José Eugenio: Técnica enseñada e inspiración no aprendida. Discurso de ingreso leido en sesión pública... contestación de S.A.R. el Infante D. José Eugenio de Baviera y Borbón, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid 1951
  15. López-Chávarri i Marco, Eduard: Nociones de estética musical, Unión Musical Española, Madrid 1971
  16. Palau i Claveras, Josep: Filosofia i música, La Revista, Barcelona 1935
  17. Pedrell i Sabaté, Felip: Musiquerías, Sociedad de Ediciones Literarias y Artísticas, Paris 1912
  18. Pedrell i Sabaté, Felip: Orientaciones (1892-1902), Lib. Paul Ollendorff, Paris 1911?
  19. Pahissa i Jo, Jaume: Espíritu y cuerpo de la música, Lib. Hachette, Buenos Aires 1945
  20. Pedrell i Sabaté, Felip: Musicalerías: selección de artículos escogidos de crítica musical, F.Sempere y Compañia, Valencia, Madrid 1906
  21. Valls i Gorina, Manuel: Música i societat: notes per a un estudi de la funció social de la música, Rafael Dalmau, Barcelona 1963
  22. Wagner, Richard: Música del pervindre. L’art y la revolució, Associació Wagneriana, Barcelona 1909
  23. Webern, Anton: El camí cap a la nova música, Antoni Bosch, Barcelona 1982
  24. Xenakis, Iannis; Bofill, Anna: Música, arquitectura, Antoni Bosch, Barcelona 1982
  25. Masriera i Colomer, Enric: Ensayos para la crítica musical, Estampa de la Revista de Sabadell, Barcelona 1889
  26. Trias, Eugenio: Drama e identidad, Barral, Barcelona 1974
  27. Pahissa i Jo, Jaume: Los grandes problemas de la música, Editorial Poseidón, Buenos Aires 1945
  28. Pahissa i Jo, Jaume: La música y el hombre, Don Bosco, Barcelona 1980
  29. Valera Cases, Augusto: Cruz y drama de la música, Editorial Alpuerto, Madrid 1985
  30. Valls i Gorina, Manuel: La música en el abrazo de Eros: aproximación al estudio de la relación entre música y erotismo, Tusquets, Barcelona 1982
  31. Adell i Pitarch, Joan-Elies: Música i simulacre a l’era digital: l’imaginari social en la cultura de masses, Pagès editors, Lleida 1997
  32. López, Guillermo: La mentira musical, Imp. de Antonio López; Librería Española, Barcelona 1908
  33. Esplà i Triay, Òscar; Baviera y Borbón, José Eugenio: Función musical y música contemporanea. Discurso del Académico Numerario D. Oscar Esplá Triay leído... contestación de su Alteza Real el Infante Don José Eugenio de Baviera y Borbón, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid 1955
  34. Espinós i Moltó, Víctor: Las realizaciones musicales del Quijote: ensayo biográfico-crítico, Artes Gráficas Municipales, Madrid 1933
  35. Abell, Arthur M.: Converses amb compositors famosos: sobre la creació de llurs obres mestres: la seva genialitat i inspiració, Artur Martí i Gili, Tarragona 1992
  36. Pahissa i Jo, Jaume: Cultura general y estética musical, Imp. de la Casa Galve, Barcelona 1935
  37. Palau i Claveras, Josep: El misterio musical: la esencia, el valor y el sentido de la música según los grandes pensadores y artistas de todos los tiempos, Ediciones del Zodíaco, Barcelona 1942
  38. Adell i Pitarch, Joan-Elies: La música en la era digital: la cultura de masas como simulacro, Editorial Milenio, Lleida 1998
  39. Soler i Sardà, Josep: Otros escritos y poemas, Libros del Innombrable, Zaragoza 1999
  40. Cuscó, Joan; Soler, Josep: Tiempo y música, Boileau, Barcelona 1999
  41. Salvat i Ciurana, Ramon: Música del presente: estudio filosófico-musical del wagnerismo, Jaime Jepús, Barcelona 1892
  42. Salicrú i Puigvert, Carles: Valoració cultural de la literatura i de la música, La Hormiga de Oro, Barcelona 1923
  43. Batllori, Miquel: Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga, Tres i Quatre, València 1999
  44. Tur Mayans, Pio: Reflexiones sobre educación musical: historia del pensamiento filosófico musical, Universitat de Barcelona, Barcelona 1992
  45. Tur Mayans, Pio: La educación musical en su dimensión histórica: filosofía y metodología, Barcelona