L’any 1970 Georges Pompidou encarregà a Pierre Boulez la creació i direcció d’un institut de recerca musical associat al futur Centre Nacional d’Art Contemporani, els objectius del qual foren presentats per Boulez el 1974. L’any 1976 l’IRCAM desenvolupà el seu primer projecte, el processador de so digital 4A, si bé el cicle de concerts inaugural del centre no se celebrà fins l’any següent. L’IRCAM fou fundat, doncs, com a part d’un projecte més ampli dedicat a l’art contemporani, i està emplaçat al Centre Georges Pompidou. L’Institut ofereix estudis avançats de composició, tècniques electròniques i computaritzades, acústica i construcció d’instruments, temes sobre els quals, a més, ha realitzat una important tasca d’investigació. El seu objectiu principal és contribuir a la renovació del llenguatge i l’expressió musicals a través de la ciència i la tecnologia. És per aquest motiu que ha dut a terme recerques en el camp de la informàtica, el so digital, l’acústica o la psicologia de l’audició. La creació de programes informàtics i d’aparells de síntesi del so que ofereixin als compositors nous mitjans expressius ha estat, des de l’inici, un dels camps de treball més importants de l’IRCAM: el 1985 l’Institut creà el primer software musical per a ordinadors personals; l’any 1989 oferí el primer curs de música per a computadors, i el 1996 començà a funcionar la biblioteca multimèdia. L’IRCAM ha divulgat els resultats de les seves recerques en diverses publicacions, com ara "Résonance" o "Les cahiers de l’IRCAM", i també en suports multimèdia.