Fou el primer grup de rock progressiu que dugué aquest estil al gran públic. Keith Emerson (teclista), Greg Lake (baixista) i Carl Palmer (bateria) tingueren el seu moment de màxim apogeu amb el disc Trilogy (1972), d’un rock elaborat, ampul·lós i dens, amb molta instrumentació i amb solos molt llargs a base d’escales interminables. El 1977 aparegué el disc doble Works, en què cada membre de la banda n’ocupava una cara i en la quarta interpretaven junts dues cançons, Pirates i Fanfare for the Common Man. El disc fou un fracàs, ja que els àlbums conceptuals i el seu tipus de música ja no agradaven a un públic que volia cançons curtes i directes i/o ballables, sense cap més pretensió. El 1979 se separaren, però cap dels tres no deixà la música. El 1991 es reuniren breument per fer alguns discos i concerts.