Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible. Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa. Els components del grup variaren segons l’època, però la formació més representativa era la de Jon Anderson (veu), Chris Squire (baix i veu), Steve Howe (guitarra), Bill Buford (bateria) i Rick Wakeman amb l’espectacularitat dels seus orgues, sintetitzadors i pianos. Arribaren a fer cançons de vint-i-dos minuts, tota una cara d’un disc de vinil. Els seus treballs més destacats foren Fragile (1971), Close to the edge (1972), Tales from topographic oceans (1974), algun dels quals aconseguiren de situar en els primers llocs de les llistes d’èxits. El 1981 la formació es dissolgué, però els seus components es reagruparen puntualment en diverses ocasions. Al final del segle XX encara venien discos, tot i la seva poca activitat musical com a grup.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Sierra i Fabra, Jordi: Rick Wakeman: mitos y leyendas del brujo de Yes, Música de Nuestro Tiempo, Barcelona 1977