celleta

f

Música

Celleta d’una guitarra

© Fototeca.cat/ Idear

En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.

Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable. De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec. Se sol construir d’un material dur (os, ivori, metall) per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda. Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat (clavicordis, pianos, etc.), que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de l’afinació, tot separant les cordes de la taula harmònica.