Els límits culturals de la zona són determinats pel substrat bantú aparegut al voltant del 3000 aC i que, en diverses zones, anà ocupant el territori en successives etapes des de l’any 300 aC fins al període comprès entre els anys 1000 i el 1100 dC, època en què es produí l’última dispersió bantú. Les influències indoasiàtiques al sud i les musulmanes al nord de la costa de l’Índic acabaren de definir la zona.
Rouget (1960) veié en l’Àfrica central la manifestació prototípica de la música negra africana, i n’enumerà diversos trets bàsics. D’una banda, la relació directa i espontània entre la vida quotidiana i l’activitat musical ja que, malgrat la presència de músics professionals, tot el grup hi participa. De l’altra, el tractament natural de la veu (amb la gola relaxada), l’ús predominant del registre greu, la natura mixta dels cors i la freqüent textura polifònica amb predomini d’intervals de 3a i 6a, la freqüència de les escales pentatòniques (amb semitons i sense) i l’habilitat d’utilitzar gran varietat d’instruments i timbres, de l’ús conjunt del cant en grans agrupacions orquestrals, cosa que dona lloc, al seu torn, a una gran varietat d’estils musicals. Brandel (1962) descriví la tipologia de la línia melòdica de l’Àfrica central: és agrupada al voltant d’un nucli d’una o dues notes, basades en la 4a justa (amb notes intermèdies o sense), presenta melodies desplegades sobre una tríada o que progressen a base d’alternances de 3es (amb notes intermèdies), o sobre la tríada més una 2a (a la manera de 6a afegida), i melodies a partir de 4es augmentades que comprenen una 8a o més, essent les notes bàsiques la més greu i la seva octava superior. Al sud del Txad i al nord del Camerun i la República Centreafricana viuen els pigmeus de les selves centreafricanes, la cultura musical dels quals difereix de la cultura de la resta de l’Àfrica central. Així, a la República Centreafricana, les escales són pentatòniques, principalment anhemitòniques, i l’execució predominant és la polifònica a base de 4es, 5es i 8es justes (semblant a la de la zona de l’Àfrica oriental). La resta d’intervals (com els de 3es i 6es), apareixen amb la funció de coloració intermèdia, atesa la variació melòdica i rítmica que la fórmula cantada o tocada admet. En qualsevol cas, i de la mateixa manera que a l’Àfrica oriental, no és possible deduir-ne un sistema harmònic vertical o, si més no, els executants no en tenen consciència.