Al llarg de la dècada dels anys trenta del segle XX, la vida musical alemanya es veié trasbalsada per les directrius del partit governant, la qual cosa significà l’exili o la desaparició de bona part dels músics centreeuropeus més significatius d’aquell moment. Entre les raons per les quals un intèrpret o compositor esdevenia ’degenerat’ destacava la condició de jueu, l’adscripció als corrents d’avantguarda o la proximitat als ideals polítics comunistes. El camí que seguiren els músics degenerats fou diferent segons els casos. Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, bona part dels intèrprets i compositors de l’àrea d’influència germànica emprengueren el camí de l’exili, sobretot cap als Estats Units. Aquest fou el cas de Bruno Walter, Arnold Schönberg o Erich Wolfgang Korngold, tots ells víctimes del clima antisemita. L’exili també fou la sortida de Hanns Eisler, Berthold Goldschmidt, Ernst Krenek i Kurt Weill. La situació empitjorà quan, a partir del 1939, molts d’aquests artistes foren internats en camps de concentració. Posteriorment, alguns d’ells foren assassinats, com ara Hans Krása, Ervín Schulhoff o Viktor Ullmann.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Prohibida pels nazis: Entartete Musik (Música degenerada). Una exposició creada el 1988 per Albrecht Dümling i Peter Girth per a l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Cataluna, Barcelona 2000