Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats. Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma paral·lelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal. Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors. La caixa acústica té fonamentalment tres funcions: adequar el diagrama de radiació de l’altaveu, sobretot per a evitar el curtcircuit acústic (absència de radiació) en el seu pla frontal; modificar-ne la resposta en freqüència, variant les característiques de ressonància de la caixa o aprofitant la interacció acústica entre l’altaveu actiu (directament alimentat pel senyal elèctric provinent de l’amplificador), i un altaveu o altaveus passius (és a dir, sense alimentació elèctrica), o bé utilitzant la radiació posterior de l’altaveu mitjançant un orifici practicat a la caixa (muntatge anomenat bass-reflex); i, finalment, formar un bloc únic, sòlid i prou manejable per a encabir-hi el transductor electroacústic d’un sistema de reproducció del so.
f
Música