Certs teòrics de la música (J. Zamacois, per exemple) s’hi refereixen, per bé que indirectament, com a ’temps semifort’ i ho fan exclusivament en el compàs quaternari. En aquest cas, un compàs es dividiria en dos semicompassos de dos temps cadascun. O, dit a l’inrevés, els temps s’agruparien de dos en dos per a formar semicompassos, i aquests, també de dos en dos, per a formar compassos. L’agrupament irregular dels temps en formar semicompassos dona origen a semicompassos asimètrics. Aquest fenomen sol ser conegut amb el nom d'amalgama. En compassos relativament petits com ara el de tres temps -o fins i tot el de quatre- i sempre depenent de l’estructura rímica, melòdica, tonal, dinàmica, etc. de la música en qüestió, el semicompàs pot aparèixer o no. La divisió interna del compàs en semicompassos pot no indicar-se en absolut (en el cas que els semicompassos siguin simètrics) o indicar-se amb l’ajut de línies divisòries discontínues (si els semicompassos són asimètrics; barra).
m
Música