obertura acústica

f
Música

En molts cordòfons, forat practicat a la caixa de ressonància per comunicar l’aire interior amb l’exterior.

Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior. En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema. Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica. En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars. En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o simètriques respecte a les cordes. Apareixen en forma circular o bé -directament tallades a la tapa- imitant les lletres ’c’ i ’f', de les quals deriven els seus noms respectius. La posició i les exigències constructives d’aquests forats són sovint aprofitades pels lutiers per a convertir-los en elements decoratius, tot reforçant el seu perímetre amb filets i peces de marqueteria o incorporant-hi rosetes de fusta, os i pergamí, generalment tallades amb filigranes i figures geomètriques complicades. Ja en els saltiris medievals es troben sovint decorades amb marqueteria o rosetes, tradició que es mantingué fins als grans instruments de teclat, com els clavicèmbals del segle XVIII. La forma peculiar de tallar les obertures -tant les rosetes de llaüts i clavicèmbals com les efes dels violins- identifica els diferents tallers i constructors.