alternatim
*

Música

En la música litúrgica, terme amb el qual hom fa referència a la pràctica d’alternar elements o seccions contrastants dintre d’una mateixa composició.

L’alternança en els salms ja és de l’Antic Testament. El contrast pot provenir de l’alternança entre solista (salmista o cantor) i cor (schola) -com en la salmòdia responsorial (responsori)-; entre dos tipus de música d’origen o característiques clarament diferenciades -salm antifonal (antífona)-; entre cant pla i polifonia; entre versets d’orgue i cant pla, etc. La policoralitat i la música concertant no deixen de ser variacions més elaborades, i ja no necessàriament dins l’àmbit de la música religiosa, d’aquest mateix principi.