Aplicat des de la darreria del segle XV a les danses, al final del XVI s’emprava a Itàlia per a designar també peces vocals properes al madrigal que imitaven l’accent germànic en els seus textos. En les suites del segle XVII i començament del XVIII, l'allemande fou de vegades denominada Teutscher Tanz o tedesca. Els darrers anys del segle XVIII i els primers del XIX, el terme s’aplicà a les danses ràpides en compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya, les principals de les quals eren la deutscher Tanz, el ländler i el vals. En aquesta època, el terme fou reemplaçat sovint pel d'allemande, com en el cas de la bagatel·la A l’allemande de l’opus 119 de Beethoven. No s’ha de confondre, però, amb l'allemande barroca, amb la qual no presenta cap connexió.
f
Música