Una classe d’alçada és cadascuna de les dotze notes diferents de l’escala cromàtica i totes les seves possibles transposicions d’octava, entenent que totes les notes enharmòniques són equivalents (re, do♯ i mi pertanyen a la mateixa classe d’alçada). El terme fou utilitzat per primera vegada per Milton Babbit i ha esdevingut generalment acceptat per a l’anàlisi de la música atonal, molt especialment la composta per A. Schönberg i els seus deixebles abans de la introducció de la tècnica dodecatònica, i també la de molts compositors coetanis. Les classes d’alçades que conté un pitch class set poden estar ordenades o no. Entre un pitch class set i un altre que representi una transposició o una inversió del seu contingut s’estableixen relacions que poden ser útils per a la comprensió de l’estructura d’una composició. Allen Forte ha ideat la teoria de la Pitch Class Set Analysis (The Structure of Atonal Music, 1973), amb la qual ha estudiat de manera sistemàtica les característiques dels conjunts de classes d’alçades i la seva rellevància per a les tècniques de composició del primer terç del segle XX.