El seu principal tret característic és que es basen en una sèrie de recursos compositius la finalitat dels quals no rau en primer lloc en el producte musical final i concret, sinó en l’experimentació per ella mateixa. El compositor centra bona part de la seva activitat en la recerca per tal de produir nous timbres, noves formes. Quan es començà a parlar de música experimental, aquesta englobava principalment la músicaconcreta, representada per compositors com P. Schaeffer o P. Henry, i la músicaelectroacústica, practicada per H. Eimert i K. Stockhausen, entre d’altres. Un dels representants més coneguts de la música experimental és John Cage, amb la seva música a l’atzar, composta seguint el mètode que ell anomenava chance operations. Hom continua parlant ocasionalment de música experimental per tal de relacionar l’activitat de creació musical amb les avantguardes de composició musical.
Bibliografia
- Cage, J.: Silence, Wesleyan University Press, Middletown 1961
- Schaeffer, P.: Vers une musique expérimentale, dins "La Revue Musicale", núm. 236, París 1957