Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de..." (seguit del nom de la feina), s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització: llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp. Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible. Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental. De fet, és un tipus de cant molt estès, tot i que amb característiques diversificades, a gran part de la Mediterrània.
L’estructura més comuna és de quatre a sis períodes musicals, cadascun dels quals coincideix amb un vers. El text és una simple quarteta heptasil·làbica, amb la possibilitat de l’afegitó inicial d’una o de dues síl·labes exclamatives a cada vers. Les melodies acostumen a desplegar-se sobre una gamma modal, entre la quinta i la novena, i sempre acaben en el grau bàsic de la modalitat. La gamma s’articula a partir d’uns graus d’entonació estable i d’uns altres graus o espais melismàtics d’entonació movible. Els graus movibles poden tenir diverses entonacions alternatives, amb diferències inferiors al semitò. El tempo, de caràcter lent i calmat, es desenvolupa amb una gran flexibilitat expressiva, que manifesta notables diferències segons les zones i les característiques del cantador. Cada període-vers comença amb una part sil·làbica, i a la segona meitat s’elaboren uns característics melismes descendents que s’executen amb una precisió i agilitat sorprenents. La capacitat de modular els volums i el timbre vocàlic forma part de l’interès expressiu, al mateix temps que s’aprecia la capacitat d’elaboració melismàtica. Entre cada període-vers el cantador pot fer una pausa llarga, o aprofitar per a llançar exclamacions verbals a les bèsties perquè enllesteixin la feina. A cada tipus de treball li correspon un esquema de fórmules cadencials, a partir de les quals el cantador elabora la seva interpretació amb una gran llibertat.
La temàtica dels textos és variada i sempre d’actualitat, de tal manera que al voltant de les activitats laborals es crea un diàleg d’elevat interès social i emotiu: són textos coneguts o improvisats que parlen de la feina que s’està fent, però que, de manera metafòrica o ben directa, també parlen d’amors, de sexe, de fets de la vida del poble o de les duríssimes condicions del treballador. La concisió dels versos i els elements referents a la natura afavoreixen l’aparició d’imatges poètiques d’una gran força expressiva. En alguns indrets del País Valencià i de Mallorca es considerava imprescindible la presència d’un bon cantador en les feines. Els textos en català es barrejaven amb les expressions i els textos en castellà a les àmplies zones on durant el segle XIX triomfà la jota. La difusió del cante jondo també obtingué molt bona acceptació entre els cantadors de cançons de treball.
Altres tipus de treball en colla, com ara collir olives, trencar ametlles o veremar, tenen cants amb característiques diferents: són d’un ritme mesurat amb precisió i molt menys melismàtics que els anteriors, tot i que les actituds vocals i l’estil d’ornaments són semblants.
Des del món acadèmic, que ha considerat valuosos els cants de treball per la seva suposada antiguitat i no pas per la vinculació que tenen amb la realitat més immediata, se n’han destacat els elements formals melismàtics i modals. A la cerca d’un hipotètic origen, des del final del segle XIX se’ls ha aplicat l’etiqueta d'orientalisme. El mite de l’origen oriental o àrab d’aquests cants ha perviscut en el món dels estudiosos fins als nostres dies, de maneres diverses però molt persistents. La presència en els cants de treball del cant melismàtic i de gammes no habituals en la música acadèmica europea s’ha interpretat com una evidència de l’origen cultural oriental (àrab o persa) d’aquest tipus de cant. En realitat, tot i suposar que l’interès primordial dels cants de treball fos una discutible filogènesi musical, no s’ha realitzat cap investigació que aporti dades prou aclaridores.
Bibliografia
- Samper, B.: Estudis sobre la cançó popular, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1994