En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona. Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits. La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment. D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’ornaments i variacions sobre els cants o els falsos bordons polifònics de kíries, glòries, graduals i al·leluies. Durant el segle XV aquesta possibilitat s’indicava mitjançant la col·locació d’una mena de fermata o corona, signe que probablement fou l’origen del calderó, sobre les notes en valors llargs susceptibles de ser ornamentades.
Música