chalumeau
*

Música

Johann Gottfried Walther, en el seu Musikalisches Lexicon (1732), donà una visió molt completa dels quatre significats que, a la seva època, tenia el terme chalumeau.

Joseph Friedrich Majer, en el seu tractat Museum Musicum (també del 1732), els repetí, sense canviar-ne pràcticament res. En primer lloc, Walther l’anomenà "instrument senzill de pastor". No especificà, però, el tipus de generador del so. Aquest significat coincideix, bàsicament, amb el de Marin Mersenne a la seva Harmonie Universelle (1636): "Les cinq Chalumeaux ou Flustesqui suivent sont les plus simples de toutes..." Mersenne inclogué, en un gravat, cinc instruments molt senzills amb diversos generadors del so. Segonament el definí com a "part del sac de gemecs que fa la melodia". Aquest és un significat que es troba arreu durant el segle XVII i també en el tractat de Mersenne, especificant que, sovint, es treia del sac per tocar-lo amb la canya (doble) directament als llavis. La tercera definició diu: "petit instrument de vent-fusta amb set forats". Es tracta de l’instrument de llengüeta senzilla que, degudament millorat, es convertí en el que Walther esmenta en quart lloc. Finalment, i en quart lloc, definí el chalumeau com a "petit instrument de vent fet de boix amb set forats, dues claus de llautó a la part de dalt, al costat del bec i un forat doble addicional prop de l’extrem inferior". Des del punt de vista actual, aquest és l’instrument més important, ja que es considera l’antecessor directe del clarinet.