Les chiavette (sol en 2a, superius; do en 2a, altus; do en 3a, tenor; fa en 3a, bassus) substituïen les claus habituals, chiavi naturali (do en 1a, do en 3a, do en 4a i fa en 4a), en funció del mode de la composició per tal d’evitar l’ús de línies addicionals. També existien les claus greus, chiavi transportati (do en 2a, do en 4a, fa en 3a i fa en 5a), l’ús de les quals es relacionava principalment amb la música fúnebre. La manca de referències clares sobre quina era l’entonació absoluta d’aquestes obres no permet establir un criteri definitiu sobre això.
f
pl
Música