El fenomen més important de la Reforma es produí sobretot en determinades regions dels països germànics, però també tingué ressò a França i Anglaterra. Tot i que les primeres manifestacions de la Reforma són del segle XV, no fou fins l’entrada en escena de MartíLuterque el moviment prengué forma, s’omplí de continguts teològics i inicià la seva difusió i implantació en amples territoris. Preocupat com estava per tot el referent al culte, Luter fou també el primer que establí l’ordre i el contingut dels nous serveis religiosos. Ell mateix, posseïdor d’una sòlida formació musical, contribuí a la creació del repertori musical de la nova Església reformada. El primer recull de composicions musicals aptes per a ser utilitzades en les celebracions protestants, impulsat i revisat per Luter, aparegué l’any 1524 amb el títol Geistliches Gesangbüchlein ('Petit cantoral religiós'). Es caracteritza per la utilització de la llengua alemanya en detriment del llatí, l’impuls a la pràctica del cant col·lectiu dels fidels, el manteniment de la polifonia i una gran atenció a la relació entre música i paraula. Després d’aquest primer recull, se succeïren les edicions de col·leccions de música conforme als preceptes luterans, en les quals participaren tota una generació de compositors alemanys. Les propostes i les solucions musicals de la primitiva Església luterana estigueren a la base del desenvolupament futur de moltes de les formes característiques de la tradició musical alemanya. Altres reformadors, com Joan Calví, no manifestaren en canvi el mateix interès per la música, i foren partidaris de restringir-ne l’ús. A Anglaterra, per la seva banda, la situació durant el segle XVI fou molt canviant pel que fa a l’adscripció al catolicisme o a la Reforma. Amb tot, ben aviat l’Església anglicana desenvolupà unes formes musicals pròpies escaients al cant congregacional, amb característiques i objectius similars als del protestantisme alemany. Totes les propostes musicals de la Reforma foren contestades des de l’angle catòlic amb l’ofensiva de la Contrareforma.
Bibliografia
- Blume, F.: Protestant Church Music: A History, Norton, Nova York 1974
- Guicharrousse, H.: Les musiques de Luther, Labor et Fides, Ginebra 1995
- Honoré Champion, París 1980
- Nettl, P.: Luther and Music, Russell & Russell, Nova York 1967
- Weber, E.: La musique protestante en langue allemande