El nom de matines prové del costum medieval (present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI) de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini, que se celebraven a trenc d’alba. Llarg ofici de salms i de lectures (fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu), se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna. Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori (salm 94 amb antífona) i l’himne propi de cada dia; els dies festius acabaven amb el tedèum. Aquests cants, juntament amb els responsoris, constitueixen la part musicalment més important, sovint amb tractament polifònic. Destaquen, entre d’altres, els responsoris de l’ofici de tenebres per Setmana Santa i els de les matines de Nadal. En l’actual litúrgia de les hores, les matines, notablement escurçades (himne, tres salms i dues lectures amb sengles responsoris), són anomenades ofici de lectures i es poden celebrar a qualsevol hora del dia o de la nit.
f
pl
Música