D’origen monàstic, les completes romanes provenen de la regla de sant Benet. Abans de la reforma litúrgica (1968), que n’ha simplificat l’esquema, constaven d’una lectura breu (Fratres, sobrii estote), l’acte penitencial, els salms 4, 90 i 133, l’himne Te lucis ante terminum, el responsori In manus tuas, el verset, el càntic de Simeó Nunc dimittis, l’oració i la benedicció; s’acabaven amb una de les quatre antífones marianes (Salve Regina, Alma Redemptoris mater, Ave regina caelorum o Regina caeli, segons el temps litúrgic). Les melodies gregorianes són d’una gran sobrietat. En les grans solemnitats, a l’època medieval algunes peces foren embellides a base de trops i, a partir del Renaixement, es començaren a intercalar versets d’orgue en el Nunc dimittis i en la Salve Regina; també s’hi introduí la polifonia, especialment en les antífones marianes. Les millors peces polifòniques de completes són de l’escola anglesa (T. Tallis, H. Howells, W. Blythman). A moltes parròquies dels Països Catalans, era tradició de cantar completes solemnes la vigília d’algunes festes, especialment la festa patronal: la salmòdia solia ser interpretada alternatim en gregorià i fals bordó, l’himne en polifonia, el Nunc dimittis en gregorià, i versets d’orgue i la Salve Regina també en versets d’orgue o polifonia. La major part d’aquestes completes són d’autors locals, i la polifonia és de caràcter popular.
f
pl
Música