reverberació

f
Música

Fenomen pel qual un so produït en un recinte tancat és perceptible després d’haver-se extingit la font que el genera.

Físicament prové de les reflexions secundàries del so a les parets. Si es produeix un so curt (per exemple, un cop de martell), una persona situada al recinte sent immediatament un so directe (que s’ha propagat des de la font i li ha arribat pel camí més curt) i un primer eco (associat a la recepció de la primera reflexió a la paret o obstacle més proper). El conjunt d’ecos o reflexions posteriors, que són percebuts com un so difús i no individualment, constitueixen el so reverberant.