rota

f
Música

Instrument medieval de corda pinçada -tot i que també, de vegades, pot ser de corda fregada- que derivà de l’antiga lira grega (lira2).

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt o lira de jou. Consta d’una caixa d’on surten dos braços simètrics formant part del mateix cos i units per un travesser. Les cordes -normalment, sis o set- es disposen en forma de ventall, paral·leles a la tapa harmònica i connectades a un pont. Parteixen de la base de la caixa acústica fins al travesser, on s’insereixen les clavilles. Alguns models posseïren un diapasó i les cordes es tocaren fregades amb un arc. Arrelà al començament de l’Edat Mitjana al nord d’Europa i Alemanya, on s’anomenà rota germànica, i a través del poble celta passà a Irlanda, on l’instrument es conegué com a crwth.