La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant. El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació. N’existeixen tres tipus: la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum, la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal. La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic. Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni música addicionals. Les formes responsorial i antifonal de la salmòdia són molt més recents i engloben la gran majoria del repertori sàlmic. Consisteixen en l’alternança d’un verset del salm amb el text del responsori o de l’antífona, que són versets addicionals, tractats en un estil melòdic molt més lliure.
f
Música