Els parcials es caracteritzen sobretot per la seva freqüència. La descripció de les intensitats i freqüències del conjunt de parcials que constitueixen el so o el moviment s’anomena espectre. Els parcials se solen numerar per ordre ascendent de freqüència. Així, el primer parcial és el de freqüència més baixa. Quan les freqüències dels diferents parcials són múltiples enters d’una mateixa freqüència (que s’anomena freqüència fonamental), es diu que els parcials són harmònics. La superposició de parcials harmònics sempre dona lloc a un so o una vibració periòdics. Recíprocament, si un so o una vibració són periòdics, el seu espectre és format per parcials harmònics. Els harmònics també es numeren, però amb un criteri diferent dels parcials (sèrie dels harmònics). El nombre que se’ls associa correspon al grau de multiplicitat respecte de la freqüència fonamental. Això fa que no hi hagi, en general, una correspondència entre el nombre d’ordre dels parcials i el dels harmònics. Així, per exemple, si un espectre és format per una freqüència fonamental (primer parcial o primer harmònic) i pels múltiples senars d’aquesta freqüència, el segon parcial es correspon amb el tercer harmònic, el tercer parcial amb el cinquè harmònic, i així successivament.
m
Música