Més pròpiament, és un cant que resumeix el sentit de la festa. Per això s’anomena tropari del dia o, simplement, tropari; o, encara, apolitíkion, perquè és cantat, a més de la missa, al final de l’ofici. Però també se’n diu, per exemple, de les diverses estrofes que componen una oda. El tropari, com a composició poètica, segueix unes lleis rítmiques isosil·làbiques i homòtones. Alguns d’ells serveixen de models a altres troparis, compostos amb el mateix ritme i cantats amb la mateixa melodia (hirmós). D’altres no serveixen de model a cap més i tenen melodia pròpia. Els troparis poden rebre noms diversos segons el lloc que ocupen, la funció, el moment de l’ofici, etc.
m
Música