soggetto cavato
*

m
Música

Tema o cantus firmus les notes del qual són el resultat de fer correspondre les vocals d’un text a les vocals de les síl·labes de solmització.

Així, en funció de si la síl·laba conté la vocal ’a’, ’e’, ’i’, ’o’ o ’u’ es fa correspondre aquesta amb les notes ’fa’ o ’la’, ’re’, ’mi’, ’do’ o ’sol’ i ’ut’ respectivament. L’’expressió sogetto cavato prové del tractat del teòric G. Zarlino (Le istitutione harmoniche, 1559), en què esmenta un sogetto cavato delle parole (’subjecte extret de les paraules’). L’exemple més conegut apareix en la missa Hercules Dux Ferrariae (~1505), de Josquin Des Prés (vegeu exemple).

J. Des Prés: missa Hercules Dux Ferrarie

© Fototeca.cat/ Jesús Alises