kantor

*

cantor

Música

A l’Església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue, la composició d’obres adients, l’assaig i la direcció del cor i de la capella.

Antigament, en llocs petits, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola. A les escoles protestants (segle XVI), el kantor era professor de música i figurava com a ajudant del director. Un dels músics més coneguts que exercí aquest càrrec fou J.S. Bach, kantor de Sant Tomàs de Leipzig des del 1723 i fins a la seva mort. A l’Església catòlica, la persona que exerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol.