flexatò

m
Música

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa.

Consisteix en una làmina d’acer flexible sobre una motllura metàl·lica proveïda d’un mànec. Dues boles de fusta folrades de cuir van fixades amb ressorts a ambdós costats de la làmina. L’intèrpret doblega la làmina amb l’ajut de l’índex per a modificar l’altura del so, fent que les boles la percudeixin i produeixin un so clar i vibrant, amb un pronunciat efecte de tremolo, acompanyat d’una espècie de glissando. Fou inventat pels músics de jazz americans i arribà a Europa els anys vint. També fou emprat en la música lleugera i, fins i tot, A. Honegger, A. Schönberg, A. Berg o K. Penderecki, entre altres, l’han utilitzat en el repertori simfònic. A l’Europa occidental, cap al 1925 el succeí la làmina d’acer amb arc en forma de xerrac musical.