La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l'intermezzo de G.B. Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d'Acis et Galatée, òpera de J.B. Lully. Alguns mesos abans, el baró F.M. von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale, d’A.C. Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana. Fins i tot J.J. Rousseau escriví opinions similars en la seva Lettre sur la musique française (1753), però res d’això no afectà l’hegemonia i la popularitat de l’estil francès. Les reposicions de les obres dramàtiques Castor et Pollux i Platée, de J.Ph. Rameau, els primers mesos del 1754 precipitaren el final de la polèmica. La balança es decantà cap a la música teatral francesa i Les Bouffons abandonaren París. Al llarg dels dos anys que durà la polèmica, prop de quaranta intel·lectuals i artistes intercanviaren cartes, pamflets i fullets escrits en termes sarcàstics i amb un llenguatge molt vehement.