En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec. La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C. El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors. En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment. Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb acords produïts per les altres cordes, amb un so dolç i ressonant. Primerament posseïa cinc cordes, afinades per quartes o quintes, dues de les quals eren bordons lliures muntats fora del batedor. Cap al final del Renaixement el pont s’arquejà, i el nombre de cordes augmentà fins a set. La lira da braccio desaparegué cap als volts de l’any 1660, encara que un membre greu de la seva família, el lirone, sobrevisqué algunes dècades.
f
Música