A la recerca d’una major simplicitat, fou cultivat especialment al final del segle XVIII pels compositors de la Segona Escola de Berlín (J.A.P. Schulz, J.F. Reichardt, C.F. Zelter) i influí sobre les següents generacions de compositors alemanys com F. Schubert, R. Schumann i J. Brahms. Aquest tipus de lied acostumava a portar la indicació de tempo Im Volkston ('a la manera popular').