El rasgueado o batut de les cordes s’efectua amb el polze o amb la punta dels dits de la mà que l’instrumentista utilitzi per a pulsar les cordes (generalment, la dreta). Aspecte important de la tècnica de la guitarra des del segle XVI, aparegué àmpliament explicat en els tractats dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaquen Instrucción de música sobre la guitarra española (Saragossa, 1674), de Gaspar Sanz, i Resumen de acompañar la parte con la guitarra (Anvers, 1714), de Santiago de Murcia. Durant el segle XVII s’usà una notació per al batut en la guitarra de cinc ordres, representat per petites línies verticals que partien d’una línia horitzontal. A la part superior s’hi afegien els valors rítmics amb què havien de ser interpretats. Durant el segle XIX sobrevisqué en els acompanyaments de la música popular, i al segle XX s’usà en la guitarra moderna (guitarra rítmica) i com a part essencial de la tècnica de la guitarra flamenca. El terme és emprat en nombroses llengües.
m
Música