Significa, literalment, ’sobre el diapasó’ i s’usa en contraposició a sul ponticello. El timbre particular i eteri d’aquest cop d’arc és conseqüència de la dificultat d’emissió dels harmònics parells provocada per la pressió més lleugera del que és habitual de l’arc sobre la corda en aquesta zona particularment allunyada del pont.
Les primeres vegades que apareix esmentat (S. Ganassi: Regola rubertina, 1542), s’atribueix al cop d’arc sul tasto un caràcter trist i melancòlic. Igual que sul ponticello, les mencions de la seva utilització són escasses durant el segle XVII, i fou a partir de la segona meitat del XVIII que el seu ús com a recurs expressiu es generalitzà. La indicació flautando, generalment associada a sul tasto pel seu timbre particular, també pot ser associada a sul ponticello (L. Nono: Varianti, 1957: sul ponticello flautando) com a recurs tímbric combinat.