També rep aquest nom l’efecte que produeix l’execució alternativa de les notes d’un interval o d’un acord. Originàriament l’expressió tremolo s’aplicava a ornaments més pròxims al trinat (segona meitat del segle XVI), mentre que l’efecte de reiteració d’un so s’anomenava trillo. C. Monteverdi, al principi del segle XVII, fou un dels primers compositors que descriviren el trèmolo en el sentit actual del terme. El tremolo apareix principalment en la música per a instruments d’arc (pel que fa a la seva escriptura, vegeu l’exemple 1 d'abreviació). El piano també utilitza aquest recurs, generalment en la forma que alterna les notes d’una 8a o d’un acord. En la música vocal el tremolo, entès en un sentit estricte, fou un ornament molt utilitzat al final del segle XVI i tot el segle XVII, però a partir del XVIII pràcticament desaparegué. En aquest camp és també freqüent la confusió entre trèmolo i vibrato. Sobre això, resulta aclaridora la idea general d’associar el tremolo a una oscil·lació de la dinàmica de la nota i el vibrato a una oscil·lació de l’afinació.
m
Música