tam-tam

m

Música

Instrument de percussió que consta d’un disc de bronze amb les vores lleugerament corbades cap a l’interior, que es percut amb una maceta generalment recoberta de feltre, encara que també pot ser de fusta o de metall, depenent de la sonoritat i ressonància que es pretengui obtenir de l’instrument.

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió amb cavitat. Instrument d’afinació indeterminada, generalment és de mides considerables i es construeix en diferents diàmetres, segons l’altura del so (com més greu, major diàmetre). En la seva construcció és molt important observar les pro porcions de l’aliatge dels metalls utilitzats per tal d’obtenir el volum de so llargament sostingut que li és propi. Aquest instrument entrà a formar part de l’orquestra occidental al segle XX, com a adaptació de l’antic gong provinent de l’Àsia oriental. Els millors exemplars de tam-tam xinès acostumen a tenir gravat un drac a la part superior. Pel que fa al so, una de les principals característiques és que la sonoritat dels harmònics creix després d’haver estat percudit i després decreix lentament.